Pràctiques externes - Català / Castellà - Aula 7

Pública

Segueixo assistint les classes d’aquesta professora i em serveixen molt per veure les diferències amb els altres professors que segueixen molt més el nou currículum. I, de fet, reflexiono sobre el nou model d’ensenyament i trobo molts avantatges respecte al model anterior.

Seguim treballant la narració al 1r d’ESO en l’assignatura de la llengua castellana «Activitats sobre narració«. Aquesta activitat es basa en la explicació anterior de la professora introduïnt el tema de «Narració«.

Aquesta pràctica la relacionaré amb el métode referent al «Model ATOM» que consisteix a identificar i analitzar una pràctica educativa seleccionada
mitjançant l’aïllament dels diferents elements que la conformen amb la finalitat de proposar una millora puntual en una futura acció similar.

Reflexiono sobre diferents elements d’aquest model:

1. Imaginari docent o motxilla docent. Es proposen diferents textos narratius com a parts d’un conte conegut i es fan preguntes sobre diferents parts, personatges, etc.
2. Aspectes curriculars i didàctics. Es relacionen els coneixements adquirits en la sessió anterior de la presentació amb les acitivitats pràctiques. L’activitat és molt dirigida per la professora i trobo que, potser, en aquesta part podrien ser els alumnes els protagonistes encarregats d’esbrinar els diferents conceptes proposats.
3. Coneixement teòric. Motjançant els continguts dels contes proposats es treballen diferents conceptes propis del gènere narratiu. Com assenyalen Carlos Reis i Ana Cristina M. Lopes (2002, 164-166), «el terme narrativa por ser entès en diverses accepcions: narrativa quant a enunciat, narrativa com a conjunt de continguts representats per aquest enunciat, narrativa com a acte de relatar-los i fins i tot narrativa com a mode, és a dir com un dels components d’una tríada de formes universals (lírica, narrativa i drama) que ha estat adoptat per diversos teòrics des de la seva formulació a l’antiguitat». Trobo que ha faltat la menció de diferents formes de la narrativa per aprofundir el conèixement de l’alumnat en aquest sentit.
4. Emocions i sentiments. Segons la novel·lista Ada Castells, «la literatura està feta de sentiments». Mitjançant exercicis senzills som convidats a la interiorització, els contes i el treball sobre el gènere narratiu ens ajuda en la reflexió i a la posterior expressió per prendre consciència del nostre món íntim i dels nostres recursos, alhora que adquirim competències emocionals, ètiques, socials i comunicatives.
5. Aspectes ètics. L’ètica en la narració intenta recuperar dimensions de la moral que han estat relegades o oblidades. Treballem amb aquestes activitats l’experiència vital, el sentit personal que s’atorga als esdeveniments, o la dimensió de responsabilitat i compromís amb els altres éssers humans.
6. Intencionalitat. Tot i que considero que amb aquesta activitat complim amb els objectius proposats, crec que es podria treballar aquests continguts de manera molt més autònoma, potser en petits grups, posant l’alumne al centre del procés.

Dita activitat la relacionaria amb els diferents eixos del Pràcticum, com ara: la competència comunicativa del professorat i la competència digital docent.

Evidència 1: Activitat 1 sobre elements de narració

La tasca que es proposa es analitzar el segment del text responent a les preguntes.

Per concloure, m’agrada com es proposa aquesta tasca perquè s’engloben gairebé tots els elements. D’aquesta manera es pot aconseguir la visió global del tema. En dita tasca es veuria reflectida la competència específica de producció els textos orals i escrits corresponent al currículum vigent. Trobo només que es podria treballar aquests elements amb més autonomia dels alumnes, en petits grups o amb més activitats digitals (Wordwall, Genially, etc.)

Crec que aquesta pràctica està relacionada amb algunes de les competències del màster, com ara:

• L’orientació, la tutoria i l’assessorament d’estudiants (és una activitat que es va proposar fer a classe amb la corresponent orientació per part del professor)
• Ús d’entorns digitals per al desenvolupament professional i la intervenció educativa (aquesta acció s’ha proposat mitjançant la plataforma digital Classroom)
• Comunicació i interacció personal en els processos d’ensenyament (per analitzar els textos proposats va ser necessària la comunicació entre els alumnes i el/la professor/a).

Aquesta tasca està molt relacionada amb el meu treball de fi de Màster que planifico fer, perquè es tracta d’una tasca que pot ser avaluativa o de seguiment.

Bibliografia:

Camps, A. [Anna]. (1994). Projectes de llengua entre la teoria i la pràctica. Articles de Didàctica de la Llengua i la Literatura, 2, 7-20. https://www-grao-com.eu1.proxy.openathens.net/revistas/projectes-per-aprendre-llengua-221

Camps, A. [Anna]. (2017). Escriure és participar en una societat alfabetitzada. Articles de Didàctica de la Llengua i Literatura, 72, 31-38. https://www-grao-com.eu1.proxy.openathens.net/revistas/indagar-sobre-gramatica-a-les-aules-28290?contenido=362032

Fuentes, J.L.[Juan Luis]. El profesional de la educación, ¿quién es?. A: Fuentes, Juan Luis. Ética para la excelencia educativa. Madrid: Síntesis, 2020. p. 29-41.

Ornellas, A. [Adriana] i Garcia, A. [Alicia]. (2021). La pràctica reflexiva, un repte per al professional de l’educació (1a. ed.) [recurs d’aprenentatge textual]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC).