Pràctiques externes - Català / Castellà - Aula 7

Pública

Aquesta pràctica la relacionaré amb el métode referent al «Mètode R4 i R5» que consisteix en pensament pràctic sobre la pràctica docent.
Són una proposta de reflexió metodològica, mitjançant qual el docent ha d’aprendre de la seva pròpia pràctica professional per mitjà de la reflexió.

1) Seleccionar una situació pràctica de l’aula per reflexionar: A l’aula d’acollida ens arriba un noi nou a segon d’ESO. Acaba d’arribar de Xina. Es tracta d’un noi molt eixerit, que mostra moltes ganes d’aprendre, però no sap espanyol, català ni anglès. Necessita tota estona que l’ajudin.

2) Reconstrucció a posteriori de la situació i suggeriments per propiciar la reflexió i analitzar el cas: Tot i estar a l’aula d’acollida, en un grup molt reduït en què el tracte és molt proper, el noi gairebé no pronuncia cap paraula. Tota l’estona l’acompanya una altra alumna i li tradueix tot. Tot i que al menys n’hi ha l’aula d’acollida al català, no hi ha res d’ajuda perquè aprengui el castellà. Em trobo a l’aula un nen que necessita l’acompanyament continu i el professor no pot ni físicament ni psicològicament atendre amb una certa qualitat aquesta diversitat a l’aula. A més, probem explicar-li coses a l’anglès o amb gestos, i si no fos per l’altra alumna, és impossible de moment.

3) Contrastar amb la meva formació teòrica: Segons diferents autors, hem de concretar i prioritzar els objectius i continguts per a cada curs. S’han de prioritzar en funció de la importància que tenen per a futurs aprenentatges, funcionalitat i aplicació pràctica, així com en funció de la diversitat de capacitats. I també és molt important preveure la possibilitat de modificar la seqüencia i temporització dels objectius i continguts per assimilar els aprenentatges. No obstant això, reflexiono com puc ajudar a aquest alumne, ja que tot i que li entreguem dossiers, però no n’hi ha temps físic per dedicar-li a classe. Trobo que n’hi hauria de haver-hi més recursos en aquest cas per ajudar-li.

4) Conclusions finals: Considero, doncs, que la meva tasca docent ha d’anar molt més enllà de l’assignatura.  I trobo que n’hi hauria de haver-hi més recursos en aquest cas per ajudar-li.

Aquesta pràctica està relacionada amb els següents eixos:

• La competència comunicativa del professorat i la importància de crear els vincles amb l’alumnat.
• La responsabilitat social del docent.

Evidència 1: Part dossier 1 (l’abecedari)

Evidència 2: Part dossier 2 (articles)

Evidència 3: Part dossier 3 (ubicació de les coses)

Fa poc he llegit un article que m’ha cridat molt l’atenció «Necessitem més recursos per atendre l’aprenentatge dels nouvingunts» amb l’entrevista a Jesús Vinyes (coordinador del grup d’experts per revertir els mals resultats del sistema educatiu català) publicat al Diari de Terrassa el 3 de gener del 2024. En aquesta entrevista, Sr. Vinyes proposa i estic molt d’acord amb ell, que «les aules d’acollida haurien de tenir continuïtat fins que l’alumne es pugui inserir en el grup-classe i es desenvolupi bé amb la llengua parlada i escrita i fer aquesta atenció el temps que sigui necessari». És cert que Catalunya és un país d’acollida i el sistema educatiu ha de donar resposta adequada. Últimament, s’ha incrementat la immigració i, per tant, es necessiten més recursos per atendre l’aprenentatge dels nouvinguts. No obstant això, crec que la immigració no fa baixar els resultats d’una manera directa. El que sí que és preocupant és que augmenti el nivell de pobresa i això sí que repercuteix en l’aprenentatge. Hem de donar les mateixes oportunitats i l’escola pública és la que ha de fomentar-ho.

Ha sigut interessant parlar amb la meva mentora del cas, perquè m’ha explicat com es tracta aquests alumnes nouvinguts i com s’avaluen. Respecte al meu treball de fi de Màster aquesta tasca m’ha fet reflexionar com es podríen avaluar aquests alumnes i no em sembla gaire bé el sistema d’avaluació (sembla que els posen un AS -assoliment suficient fins que aprenguin l’idioma). Trobo una mica injust de cara al reste dels alumnes i de cara al mateix alumne. Potser el sistema hauria de donar una altra estructura d’avauluació en aquests casos.

Crec que aquesta pràctica està relacionada amb algunes de les competències del màster, com:

• L’orientació, la tutoria i l’assessorament d’estudiants i famílies (és una acció que s’ha realitzat a classe comentant tots els dubtes i ajudant a aquest nen a aprendre certes categoríes gramaticals)
• Comunicació i interacció personal en els processos d’ensenyament (el professor intenta interactuar amb l’alumne a tots els nivells, tot i que, de moment, és gaire difícil).

Per concloure, la diversitat a les aules és un reflex de la diversitat existent a la societat i, per aquest motiu, l’hem d’entendre com un fenomen natural i necessari per formar persones aptes per a la vida, tenint en compte els seus interessos i capacitats individuals. Però hem de defensar l’escola pública i, per tant, donar més recursos i més suport.

Bibliografia

Boladeras Alegre, M. [Mercè]. (2024). Necessitem més recursos per atendre l’aprenentatge dels nouvinguts. Revista Diari de Terrassa. https://www.diarideterrassa.com/terrassa/2024/01/14/jesus-vinyes-necessitem-mes-recursos-per-atendre-laprenentatge-dels-nouvinguts/

Fuentes, J.L. [Juan Luis]. El profesional de la educación, ¿quién es?. A: Fuentes, Juan Luis. Ética para la excelencia educativa. Madrid: Síntesis, 2020. p. 29-41.

Ornellas, A. [Adriana] i Garcia, A. [Alicia]. (2021). La pràctica reflexiva, un repte per al professional de l’educació (1a. ed.) [recurs d’aprenentatge textual]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC).

XTEC. (2010). Orientacions per la millora de la comprensió lectora i de l’expressió escrita. Departament d’Educació.

Zayas, F. [Felipe]. (2001). L’activitat metalingüística: més enllà de l’anàlisi gramatical. Articles de Didàctica de la Llengua i Literatura, 25, 19-30. https://www-grao-com.eu1.proxy.openathens.net/revistas/programacio-244?contenido=337676