Pràctiques externes - Català / Castellà - Aula 7

Pública

Aquesta pràctica la relacionaré amb el métode referent al «Mètode R4 i R5» que consisteix en pensament pràctic sobre la pràctica docent.
Són una proposta de reflexió metodològica, mitjançant la qual el docent ha d’aprendre de la seva pròpia pràctica professional per mitjà de la reflexió.

En aquest article m’agradaria parlar de l’alumnat de forma pràctica certes normes o regles d’ortografia. També és l’única forma d’anar eliminant errades d’escriptura. A més a més, aporten molts altres beneficis, com facilitar la lectura, per exemple, perquè escriure suposa llegir, i si el nen s’interessa pel contingut, començarà a incentivar a poc a poc el seu gust per la lectura.

1) Seleccionar una situació pràctica de l’aula per reflexionar: Al llarg d’aquesta pràctica docent a l’Institut de secundària he vist moltes vegades fer dictats a l’aula del 2n. El tipus de dictat que he vist sempre és un dictat breu preparat a casa.

2) Reconstrucció a posteriori de la situació i suggeriments per propiciar la reflexió i analitzar el cas: Una vegada feta l’activitat, considero que és molt apropiada tant pel contingut com pel moment en el qual l’he feta. Potser hi caldria diversificar una mica l’activitat, perquè no sempre puguin aprendre’l de memòria.

3) Contrastar amb la meva formació teòrica:

M’agradaria constatar moltes maneres diferents per treballar els dictats:

1. Dictat caminat (per parelles). Un membre de la parella llegeix el text. Si la parella s’equivoca o té dubtes, li ha d’indicar com s’escriu. Després els papers es canvien.

2. Dictats per parelles. Cada membre té un text amb un fragment i entre ells se’l llegeixen i l’escriuen.

3. Dictat consulta. Es dicta un text sense preparació prèvia i en acabar es deixa que els alumnes puguin consultar els dubtes. Després es comenten els dubtes.

4. Dictat telegràfic. Es dicten els noms, verbs i adjectius de les frases. Els alumnes han d’escriure les frases completant-les amb articles, preposicions i morfemes gramaticals. Les respostes poden ser diferents.

5. Dictat global a la pissarra. El mestre va fent el dictat molt a poc a poc a la pissarra. Abans d’escriure la paraula, pregunta als alumnes com fer-ho. Fet això, esborrarà les que tenen més dificultat repassant-ne l’ortografia i la copien a la llibreta.

6. Dictat preparat breu. Es dóna als alumnes el dictat incomplet i el professor demanarà que només escriguin determinades paraules. Així focai el dictat és més fàcil i àgil.

4) Conclusions finals: Tot i que n’hi ha diferents formes de dictats, en pràctica he vist només una: dictat preparat. I trobo a faltar altres formes d’ensenyar l’ortografia, altres tipus de dictats.

Aquesta pràctica està relacionada amb els següents eixos:

• La competència comunicativa del professorat i la importància de transmetre la visió i els valors.
• La responsabilitat social del docent i la responsabilitat de combatre els mals resultats de PISA.

Evidència 1: Alguns dictats del 2n de l’ESO

Dictados

Evidència 2: Dictats

Dictado preparado para el jueves 21 de septiembre:
El uso de la energía eléctrica dio origen a una gran parte de los cambios más importantes del siglo XX. Influyó en el desarrollo de la industrialización permitiendo construir fábricas cada vez más alejadas de las fuentes de energía. Cambió el aspecto de las ciudades en términos de crecimiento y de población, y ayudó a los campesinos a incrementar su producción con el empleo de la nueva maquinaria.

Dictado preparado para el jueves 5 de octubre:
Una tarde, a finales de la primavera, se oyó, a una hora desacostumbrada, el tañido de la campana que había en lo más alto del castillo. Desde los lugares más lejanos y desde los más cercanos, y en el bosque y en los campos que bordeaban el río, la gente abandonó sus trabajos para acercarse corriendo hacia donde se oía la campana; y en la aldea, unos cuantos campesinos se quedaron escuchando, perplejos, aquella extraña llamada.

Dictado preparado para el jueves 13 de diciembre:
Era el amanecer de un bonito día de mayo, cuando los setos están verdes y las flores engalanan los prados; cuando crecen las margaritas, los narcisos y las primaveras a lo largo del borde de los zarzales; cuando florecen los manzanos y cantan los pájaros; cuando los muchachos y las muchachas se miran con pensamientos dulces. Mientras caminaba por el sendero, Robin silbaba alegremente, pensando en la bella María y en sus ardientes ojos.

Respecte al meu treball de fi de Màster aquesta tasca m’ha fet reflexionar sobre moltes qüestions. D’una banda, els dictats permeten al professor avaluar el nivell de comprensió de lectura de l’alumne. D’altra banda, també podem avaluar el seu nivell d’expressió escrita i domini de les regles ortogràfiques i gramaticals.

Crec que aquesta pràctica està relacionada amb algunes de les competències del màster, com ara:

• Disseny, gestió i planificació d’entorns d’ensenyament-aprenentatge.
• Investigació, innovació i reflexió sobre la identitat professional i millora de la pràctica docent.

Per tant i per concloure, els dictats són un excel·lent exercici educatiu per la millora de l’aprenentatge que no passa mai de moda i que ha de continuar posant-se en pràctica.

Bibliografia

Fuentes, J.L. [Juan Luis]. El profesional de la educación, ¿quién es?. A: Fuentes, Juan Luis. Ética para la excelencia educativa. Madrid: Síntesis, 2020. p. 29-41.

Ornellas, A. [Adriana] i Garcia, A. [Alicia]. (2021). La pràctica reflexiva, un repte per al professional de l’educació (1a. ed.) [recurs d’aprenentatge textual]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC).

XTEC. (2010). Orientacions per la millora de la comprensió lectora i de l’expressió escrita. Departament d’Educació.

Zayas, F. [Felipe]. (2001). L’activitat metalingüística: més enllà de l’anàlisi gramatical. Articles de Didàctica de la Llengua i Literatura, 25, 19-30. https://www-grao-com.eu1.proxy.openathens.net/revistas/programacio-244?contenido=337676