Pràctiques externes - Català / Castellà - Aula 7

Pública

Aquesta pràctica la relacionaré amb el métode referent al «Mètode R4 i R5» que consisteix en pensament pràctic sobre la pràctica docent.
Són una proposta de reflexió metodològica, mitjançant qual el docent ha d’aprendre de la seva pròpia pràctica professional per mitjà de la reflexió.

1) Seleccionar una situació pràctica de l’aula per reflexionar: L’activitat que vull descriure em va fer reflexionar sobre la preparació que es fa a l’Institut per les proves PAU. La preparació és complexa i hem de tenir en compte els punts més rellevants del Decret 171/2022, de 20 de setembre, d’ordenació dels ensenyaments de batxillerat, i de la nova orientació del batxillerat vers l’educació post obligatòria competencial.

El currículum del batxillerat ha de promoure el desplegament del projecte de vida personal, acadèmic i professional dels i de les joves procurant el seu èxit educatiu. i ha de facilitar l’accés a processos formatius posteriors i a l’aprenentatge al llarg de la vida. Dona continuïtat al currículum de l’educació bàsica com a instrument del sistema educatiu per assolir una societat fonamentada en una ciutadania crítica, activa i constructiva. Aquesta societat ha de donar resposta a les aspiracions personals i col·lectives en un context plurilingüe i pluricultural, sostenible, digitalitzat, més equitatiu, més verd, més feminista i més democràtic.

2) Reconstrucció a posteriori de la situació i suggeriments per propiciar la reflexió i analitzar el cas: La implantació del decret sempre té un recorregut que no és immediat, ni s’ha de canviar de cop. El problema moltes vegades que molts centre no van alineata pel que fa a les decisions que s’han de prendre en l’organització i el funcionament dels mateixos.

L’altra reflexió és la següent: L’alumnat amb PI ha de ser avaluat segons els criteris d’avaluació que s’hauran decidit per atendre les seves necessitats i que consten en el propi PI. Els resultats obtinguts s’han de revisar els criteris d’avaluació i ajustar-los a les capacitats i necessitats de cada alumne o alumna, ja que en el PI tenen en compte les característiques individuals.

3) Contrastar amb la meva formació teòrica:

Un nou decret suposa unes noves regles de joc, unes noves condicions i sobretot noves oportunitats. Cal fer una formació generalitzada a tots els agents del sistema que posi de manifest aquestes oportunitats i faciliti (amb la formació, els models, els recursos i suport, l’acompanyament i la col·laboració) processos de replantejament tant de caràcter organitzatiu com de funcionament. Hem de repensar com s’organitza el centre amb les noves possibilitats, repensar els processos d’aprenentatge en el context dels vectors i com aprofundim en l’avaluació per a la millora de l’aprenentatge. Veig moltes mancances en aquest àmbit, perquè els centres no van alineats i tampoc dins del mateix centre n’hi ha assignatures que encara no han sigut actualitzades al nou currículum.

4) Conclusions finals: Cada àrea o matèria compta amb competències específiques que integren sabers propis de l’àrea o de la matèria. Si un centre decideix implantar àmbits, aquests han d’integrar les competències pròpies de cada àrea o matèria que hi participa i, per tant, els sabers, i el centre pot decidir que sigui impartit per un equip de docents, que en són especialistes.

A més, otes les competències transversals estan incloses en el desenvolupament de les competències específiques de cada àrea o matèria. No obstant això, en diferents cursos, al llarg de les diferents etapes, s’hauran d’avaluar a banda.

Així mateix, el professorat haurà de preveure espais, instruments i maneres de fer que promoguin la reflexió de l’alumnat, i també la forma d’integrar-ho a les sessions d’avaluació.

Preparar l’alumnat per les PAUs requereix moltes competències del professorat corresponent als següents eixos, com ara.

• La competència comunicativa del professorat: la requereix i molta per transmetre tot el que és necessari per a la preparació de qualitat.
• La competència digital docent: presentacions, treballs preparatius s’organitzen mitjançant eines digitals corresponents i les requereixen.
• La responsabilitat social del docent per combatre els mals resultats, per pujar el nivell de nostres alumnes, etc.

Evidència 1: Material per preparar el 2n de Batxillerat a la llengua castellana

Evidència 2: Disney Sintàctic (treball digital)

https://view.genial.ly/6308e108ce94210019f14875/interactive-content-disney-sintactico?authuser=3

Evidència 3: Treball «Pares mínimos»

Em sembla molt interessant aquesta activitat que proposa la professora perquè comparin els diferents pars mínims, sobretot, de cara a la preparació a las PAUs.

Evidència 4: Exemple de l’examen

Per a mi ha sigut molt productiu i necessari assistir a les classes del 2n de Batxillerat no només per actualitzar-me d’una manera significativa, sinó també per veure les diferents metodologíes d’impartir l’aprenentatge.

A més, respecte al meu treball de fi de Màster aquesta tasca m’ha fet reflexionar molt si hem de avaluar realment basant-nos en les proves PAU, preparant els alumnes per superar-les, o per un coneixement més integral de la llengua. M’ha servit de molt revisar i avaluar els exámens de l’alumnat. Tot i que no he donat aquestes classes, al corregir els exámens, m’ha servit molt per la reflexió.

Crec que aquesta pràctica està relacionada amb algunes de les competències del màster, com:

• Disseny, gestió i planificació d’entorns d’ensenyament-aprenentatge.
• Investigació, innovació i reflexió sobre la identitat professional i millora de la pràctica docent.

Per concloure, la prova d’accés a la universitat és un requisit per a l’estudiantat que té el títol de batxillerat o equivalent per accedir a la universitat. Ha de ser anònima i idèntica per a tothom, i ha de garantir la màxima igualtat d’oportunitats a l’estudiantat que s’hi presenta.

Bibliografia

Fuentes, J.L. [Juan Luis]. El profesional de la educación, ¿quién es?. A: Fuentes, Juan Luis. Ética para la excelencia educativa. Madrid: Síntesis, 2020. p. 29-41.

Ornellas, A. [Adriana] i Garcia, A. [Alicia]. (2021). La pràctica reflexiva, un repte per al professional de l’educació (1a. ed.) [recurs d’aprenentatge textual]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC).

XTEC. (2010). Orientacions per la millora de la comprensió lectora i de l’expressió escrita. Departament d’Educació.

Zayas, F. [Felipe]. (2001). L’activitat metalingüística: més enllà de l’anàlisi gramatical. Articles de Didàctica de la Llengua i Literatura, 25, 19-30. https://www-grao-com.eu1.proxy.openathens.net/revistas/programacio-244?contenido=337676