Pràctiques externes - Català / Castellà - Aula 7

Pública

Aquesta pràctica la relacionaré amb el métode referent al «Mètode R4 i R5» que consisteix en pensament pràctic sobre la pràctica docent.
Són una proposta de reflexió metodològica, mitjançant qual el docent ha d’aprendre de la seva pròpia pràctica professional per mitjà de la reflexió.

1) Seleccionar una situació pràctica de l’aula per reflexionar: La reflexió que m’agradaria fer en aquesta entrada, és sobre el model de l’escola inclusiva que tenim ara.  Un sistema educatiu inclusiu és aquell que incorpora tots els nens en edat escolar i que, d’acord amb el dret a l’escolarització, facilita els mitjans per tal que tot alumne pugui gaudir-ne profitosament d’aprenentatge.

Això significa que en aquells casos en què es doni algun tipus de discapacitat que, per les seves característiques, desaconselli l’escolarització estandaritzada o convencional, tant l’entorn com l’acció educativa s’hi han d’adaptar per tal que la seva escolarització s’ajusti a l’objectiu.

A la hora de fer pràctiques he pogut veure la impossibilitat d’atendre tots els nens amb les seves necessitats (en una mateixa classe coincideixen: un nen xinès que es nouvingut que no parla castellà, 4 nens amb TDAH, uns quants amb dislèxia, etc.)

2) Reconstrucció a posteriori de la situació i suggeriments per propiciar la reflexió i analitzar el cas. Crec que de tota la vida existien centres d’educació especial, on els alumnes són atesos per especialistes cadascú en la seva minusvalidesa. Són atesos alhora que reben un aprenentatge que no podrien assolir en un aula convencional. Per altra banda, pel que fa als alumnes amb trastorns conductuals diagnosticats, podríen posar en perill la convivència necessària a l’espai comú a un centre educatiu. Fins i tot, podrien representar un risc per a la seguretat de la resta d’alumnes i docents.

3) Contrastar amb la meva formació teòrica. Una escola d’educació especial, és molt més cara de mantenir que una escola convencional, tant pels equipaments i els espais que requereix, com pel nombre de professionals que hi treballen.  També, hem de tenir en compte la ràtio: el cost per alumne escolaritzat és incomparablement més alt que el de l’escola convencional. Per tant, la pretensió d’atendre un alumne amb necessitats educatives especials en un centre convencional en els mateixos termes que en una especial és impossible i materialment irrealitzable, per molta voluntat que posi el docent.

4) Conclusions finals.

La formació del professorat en educació inclusiva ha de servir per a desenvolupar una educació de major qualitat per a tothom, millorant el projecte educatiu, enfortint les competències professionals i donant una resposta proporcionada i eficient.

El desenvolupament de les escoles inclusives depèn, sobretot, de comptar amb recursos econòmics, materials i personals necessari. Ara bé, és primordial que la comunitat educativa, i especialment els equips directius, tinguin una gran expertesa en els principis que fan que una escola sigui inclusiva.

Atendre diferents necessitats de l’alumnat està estretament relacionat amb els següents eixos, com ara:

• La competència comunicativa del professorat: la requereix i molta per transmetre en el mínim temps possible el coneixement de qualitat.
• La competència digital docent: presentacions, treballs preparatius s’organitzen mitjançant eines digitals corresponents i les requereixen.
• La responsabilitat social del docent per atendre aquests alumnes proporcionant el coneixement necessari, adaptant les proves, tenint en compte totes les particularitats de cada cas en concret.

Evidència 1: Material per a la prova de la «Lírica» per a grup classe

Evidència 2: Material per a la prova de la «Lírica per als PIs

Per a mi ha sigut molt productiu i necessari veure en pràctica com atenen aquests nens en cada cas i en les circumstàncies específiques que hi concorrin.

A més, respecte al meu treball de fi de Màster aquesta tasca m’ha fet reflexionar molt si hem de avaluar realment els nens amb necessitats especials. M’ha servit de molt revisar i avaluar els exámens de l’alumnat. Tot i que trobo la càrrega burocràtica excessiva, és important diferenciar les necessitats d’aquests nens. El que qüestiono és el fet que aquests nens hagin de tenir una «escola» especial o classes «especials» perquè les seves necessitats siguien ateses realment.

Crec que aquesta pràctica està relacionada amb algunes de les competències del màster, com:

• Disseny, gestió i planificació d’entorns d’ensenyament-aprenentatge.
• Investigació, innovació i reflexió sobre la identitat professional i millora de la pràctica docent.

Per concloure, atendre un alumne amb necessitats educatives especials en una escola convencional en els mateixos termes que en una especial, no solament s’esdevé esconòmicament impossible de cobrir, sinó que és materialment irrealitzable, per més bona voluntat que s’hi posi. En definitiva, trobo que els alumnes amb necessitats educatives especials requereixen d’un tractament i atenció que és impossible atendre en un aula amb 30 alumnes o en un centre de 1000.

Bibliografia

Fuentes, J.L. [Juan Luis]. El profesional de la educación, ¿quién es?. A: Fuentes, Juan Luis. Ética para la excelencia educativa. Madrid: Síntesis, 2020. p. 29-41.

Ornellas, A. [Adriana] i Garcia, A. [Alicia]. (2021). La pràctica reflexiva, un repte per al professional de l’educació (1a. ed.) [recurs d’aprenentatge textual]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC).

XTEC. (2010). Orientacions per la millora de la comprensió lectora i de l’expressió escrita. Departament d’Educació.

Zayas, F. [Felipe]. (2001). L’activitat metalingüística: més enllà de l’anàlisi gramatical. Articles de Didàctica de la Llengua i Literatura, 25, 19-30. https://www-grao-com.eu1.proxy.openathens.net/revistas/programacio-244?contenido=337676

Universitat Oberta de Catalunya. (2023). Educació inclusiva: què és i com fer-la realitat a l’escola? https://blogs.uoc.edu/epce/educacio-inclusiva-que-es-i-com-fer-la-realitat-a-lescola/