Pràctiques externes - Català / Castellà - Aula 7

Pública

El pràcticum té com propòsit facilitar a l’alumnat del MUFP el contacte directe amb les activitats dels centres educatius en contextos reals, a fi d’afavorir, des de la pràctica, l’adquisició de les competències pròpies de la professió docent. El pràcticum es concep, doncs, com un període d’immersió en la vida real d’un centre educatiu. Per tant, a més de prendre contacte directe amb les activitats lectives pròpies de l’especialitat corresponent, l’alumnat d’aquest màster tindrà també l’oportunitat de conèixer directament els diversos àmbits que caracteritzen el funcionament ordinari d’un centre educatiu i que permeten desenvolupar les competències d’una professionalitat més àmplia que les corresponents als ensenyaments
de l’especialitat.

El concepte que hi ha al darrere de tota la reflexió sobre la formació per a la pràctica és el de competència. Finalment, el professional ha de ser competent per a resoldre determinades situacions que formen part del que es pot esperar que se li demanarà en el seu exercici professional.
Ara bé, de quines competències estem parlant? Com ja hem vist anteriorment, cadascuna de les imatges professionals té associades un ventall de competències. A continuació desenvoluparem algunes idees entorn de dos grans paradigmes que serveixen de referència per a construir les perspectives professionals.

Segons Gimeno Sacristán (1987) i Sáez (1997), el professional ha de ser una persona especialitzada, un bon dominador d’una tècnica acurada que li permeti aconseguir el que se li demana. He intentat aprofitar al màxim l’experiència de la meva mentora i aprendre tot el que vaig poder d’ella.

La pedagogia per objectius té com a finalitat bàsica dissenyar el procés educatiu, buscar la millor manera d’actuar, no sistematitzar el coneixement pedagògic ni conèixer les raons que fan que la realitat sigui com és. Aquesta pràctica m’ha servit per aprendre a dissenyar el continguts, sobretot en format digital i aprendre a estructurar la meva classe de la millor manera possible per facilitar el màxim aprenentatge.

El professional es converteix en un agent actiu dins de la construcció del saber professional perquè no aplica directament estratègies preestablertes, sinó que construeix respostes a mida per a cada necessitat. Entre les destreses, doncs, trobarem tot un ventall d’habilitats que capaciten per a la recerca, l’anàlisi i la creació. He intentat a aproximar-me a les diferents estratègies per construir la meva identitat docent des de diferent perspectives i diferents perfil docents. He intentat veure moltes classes de diferents professors de l’Institut per poder apropar-se a les respostes que poden servir per a cada necessitat.

M’he sentit especialment còmode amb el métode referent al «Mètode R4 i R5, perquè aquest model m’ha resultat més pràctic i m’ha proposat diferents eines per veure i reflexionar sobre la pràctica. A més, no m’ha condicionat ni m’ha incapsulat i m’ha deixat prou espai per confeccionar la meva personalitat docent.

El concepte de competència es construeix des de la idea de recerca-acció, que inclou aspectes investigadors (Elliot), reflexius (Schön) i crítics (Gimeno Sacristán, Sáez). Es tracta, doncs, d’un professional amb la capacitat per a treballar en situacions canviants, innovadores i complexes.

Penso en tot que he après durant la intervenció autònoma. He viscut moltes experiències que formen part de la realitat del docent; donar classe amb problemes tecnològics per factors externs, un alumne amb desordre conductual, un grup d’alumnat molt desmotivat a la última hora, etc.

Coincideixo amb Lydia, una companya meva del màster, que diu que tot això forma part de la realitat d’aquesta professió, que aquesta realitat és molt complexa i no solament suposa donar la classe, sinó depen moltes vegades del context en què et trobes tu i l’alumnat. També coincideixo que és un treball que requereix saber improvisar en tot el moment i també tenir un pla B, C i fins a la Z.

Finalment, també coincideixo amb gairebé tots els companys que ho expressen a las seves entrades del diari de pràctiques: sempre he tingut molt clar que hi hauria problemes ètics i que és un treball que requereix molt de compromís i dedicació, del qual no pots desconnectar massa. No obstant, com molts d’ells, també penso que soc capaç de gaudir d’aquesta professió. La meva percepció del meu aprenentatge en les pràctiques ha sigut molt positiva i he tractat en tot el moment de complir amb responsabilitat.

Bibliografia

Fuentes, J.L. [Juan Luis]. El profesional de la educación, ¿quién es?. A: Fuentes, Juan Luis. Ética para la excelencia educativa. Madrid: Síntesis, 2020. p. 29-41.

Ornellas, A. [Adriana] i Garcia, A. [Alicia]. (2021). La pràctica reflexiva, un repte per al professional de l’educació (1a. ed.) [recurs d’aprenentatge textual]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC).

XTEC. (2010). Orientacions per la millora de la comprensió lectora i de l’expressió escrita. Departament d’Educació.

Zayas, F. [Felipe]. (2001). L’activitat metalingüística: més enllà de l’anàlisi gramatical. Articles de Didàctica de la Llengua i Literatura, 25, 19-30. https://www-grao-com.eu1.proxy.openathens.net/revistas/programacio-244?contenido=337676

Universitat Oberta de Catalunya. (2023). Educació inclusiva: què és i com fer-la realitat a l’escola? https://blogs.uoc.edu/epce/educacio-inclusiva-que-es-i-com-fer-la-realitat-a-lescola/