Pública

La reflexió sobre la pròpia pràctica és fonamental per millorar la professionalitat docent i la qualitat dels processos d’ensenyament dels estudiants.

Quins aspectes de la vostra trajectòria vital, educativa i professional han estat determinants en l’elecció de formar-vos i exercir com a docents de llengua i literatura?

He fet la carrera a Ucraïna (Kiev) i la meva carrera es deia Ensenyament de les Llengües Estrangeres. Ha estat homologada al títol espanyol de Filologia Espanyola i Anglesa, tot i que hi havia moltes assignatures pedagògiques com ara metodologia, didàctica, etc. Per tant, el primer contacte amb la docència es va produir fa molts anys.

Sempre d’una manera o d’un altra, estava en contacte amb docència, donant la formació als treballadors dins d’un Servei de Prevenció de Riscos Laborals Alié. Ara, dins la meva consultoria imparteixo molts cursos de manera presencial o online de Protecció de Dades Personals.

També tinc la meva Escola d’Idiomes i Repàs a Rubí, on imparteixo cursos d’anglès, alemany, castellà, català i treballem amb els nens amb dificultats d’aprenentatge.

Quins fets destacats, esdeveniments planificats o no planificats han influenciat la vostra elecció professional?

La pandèmia ha influenciat molt en la meva decisió de dedicar-me a la docència, perquè dins els nostres campus virtuals proposem molts cursos virtuals i cada vegada el meu contacte amb la docència es presenta més ample.

També sembla que tota la meva vida gira d’una manera o d’una altra al voltant de la docència.

Considereu que teniu vocació docent? Quina és la justificació que doneu a la resposta anterior?

Segons algun diccionari la vocació és una disposició o inclinació natural a una professió, un art o una carrera.

És important la vocació del docent? Té repercussions al procés educatiu? La vocació està a l’ADN o es pot aconseguir al llarg dels anys? Té repercussions al procés educatiu? Són millors els resultats que s’aconsegueixen? Són més feliços les persones que viuen la docència amb una clara vocació pel seu treball?

Si es pot arribar a la conclusió que a més càrrega vocacional es podran aconseguir millors resultats al procés educatiu, ens podem preguntar si el “sistema” està capacitat per a reconèixer, valorar i premiar aquests millors resultats.

Considero que la docència forma part de la meva vocació, perquè n’hi ha moltes tasques professionals que m’agrada desenvolupar. Dins de la docència, per exemple, gaudeixo més de treballar amb la gent adulta i conscient que vol aprendre i m’agrada més fer ensenyança de les llengües estrangeres que és la meva passió.

Quins trets identitaris considereu que posseeix una o un docent competent?

La identitat del docent es basa en 4 ingredients:

•  La formació sobre la matèria: és important però no és només això…
•  La formació didàctica: els mecanismes que serveixen per impartir els coneixements.
•  L’afecte i respecte als alumnes: gaudir d’aquesta feina.
•  Empatia: posar-te en el rol de l’estudiant és molt important per entendre’l.

El mestre es caracteritza per:

• Les ganes de continuar formant-se (rol d’aprenent): l’aprenentatge continu és molt important per desenvolupar-se com a persona i professional.
• Exigència i autodisciplina: com a qualsevol feina, s’ha de crèixer contínuament i desenvolupar-se professionalment.
• Autocrítica: és especialment útil quan treballes amb persones.

Quins valors personals fonamenten aquesta vocació docent?

• Dedicar-se a la tasca docent amb generositat i plena consciència del servei que es presta a la societat i amb el gust de fer les coses ben fetes.
• Perfeccionar-se professionalment mitjançant la formació permanent.
• Establir una relació empàtica amb els alumnes que creï les condicions necessàries per al seu ple desenvolupament personal.
• No discriminar cap alumne per cap motiu i vetllar perquè aquests principis siguin acceptats en tot l’àmbit social.
• Enfocar-se a donar els elements necessaris perquè l’alumne conegui i reconegui la seva pròpia identitat cultural i que alhora respecti la dels altres.
• No adoctrinar ideològicament, respectant en tot moment la dignitat de l’alumne i la confiança que diposita en l’educador.
• Mostrar-se autèntic i reflexiu, exigent quan convingui, alhora que just i equitatiu en la relació amb els seus alumnes.
• Posar a disposició dels alumnes tot el seu saber amb il·lusió per tal de augmentar en ells la necessitat d’aprendre.
• Estar en recerca contínua en tots els àmbits (culturals, científics, etc.) que tinguin relació amb la seva tasca professional, a fi d’estimular la creativitat i l’originalitat pròpia i la dels seus alumnes.

Com espereu que el Màster contribueixi en la configuració de la vostra identitat com a professionals de la docència?

Del Màster espero aprendre moltes eines i recursos que em serveixin per conèixer als meus alumnes i oferir el millor aprenentatge d’acord amb la diversitat que hi ha en l’aula i particularitats de cadascú.

Quines són les competències que ha de tenir la o el professional de l’ensenyament de la llengua i la literatura?

Considero que són competències especialment importants en l’àmbit de la professió docent: les capacitats de planificar i organitzar el propi treball, de comunicar-se, de treballar en equip, d’afrontar conflictes desenvolupant habilitats interpersonals, d’utilitzar les noves tecnologies, de revisar constantment el nostre treball i de fer tot això amb responsabilitat i realisme, coneixent les nostres possibilitats i les nostres debilitats.

Fins a quin punt us identifiqueu amb la visió de les autores i autors dels capítols?

M’identifico amb molts punts de la visió del autors i de les autores proposats, però destacaria el següent.

Enfortir l’educació com a projecte públic i com a bé comú. Com a projecte social compartit, l’educació crea propòsits comuns i permet que els individus i les comunitats prosperin junts. Un  nou  contracte  social  per  a  l’educació  no  només  ha  de  garantir  el  finançament  públic  de  l’educació, sinó que també ha d’incloure el compromís de tota la societat de fer que tothom participi  en  els  debats  públics  sobre  educació.

Segons la UNESCO, “l’educació reforça l’enginy i el potencial d’acció col·lectiva, tots dos essencials per afrontar els grans reptes del nostre temps”.

Per a Perrenoud, “la pràctica reflexiva, amb finalitats de millora, ha de ser permanent i sistemàtica”. Des de la seva perspectiva, la una veritable pràctica reflexiva demana que es converteixi en permanent, “un habitus”, i s’inscrigui dins d’una relació analítica amb l’acció. Considero que és totalment certa aquesta afirmació.

Per concloure, l’educació ha tingut durant molt de temps un paper fonamental en la transformació de les societats humanes. Ens connecta amb el món i els uns amb els altres, ens exposa a noves possibilitats i enforteix les nostres capacitats de diàleg i acció. Però per construir futurs pacífics, justos i sostenibles, cal transformar l’educació mateixa.

BIBLIOGRAFIA

Ornellas, A., & Adriana I Banqué, N. (2023). El compromís ètic en l’acció educativa. Eix 1. Identitat professional docent i Eix 2. Vocació i professió docent. També heu de visualitzar dos dels vídeos amb testimonis de docents. Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC).

Ornellas, A., & Garcia, A. (2022). La pràctica reflexiva, un repte per al professional de l’educació. 4.1. Eix 1: L’autoconeixement i la identitat professional docent.

UNESCO (2022). Reimaginem junts els nostres futurs. Un nou contracte social per l’educació. [Capítol V. La tasca transformadora dels docents] (p. 81-93) Font. https://unesdoc.unesco.org/ark:/48223/pf0000382890